No es oro todo lo que reluce, o com es digui.

Definitivament, aquest no és un bon any per als bons directors.

Si coneixeu a algun bon director que té un projecte entre mans, demaneu-li siusplau que el deixi córrer fins al 2009, si no ho feu us en panadireu...

M'explico.

El motiu d'aquest post és la meva darrera visita al cinema, i no va ser una d'aquestes visites 'a veure que hi ha', sinó que hi anava amb ganes a veure la nova pel·lícula d'un director que m'agrada(va); M. Night Shyamalan.

Ell és el responsable del Sexto Sentido, Señales (que no m'agrada en excés), i la Joven del Agua, que em va encantar amb Razzie inclòs.

Ara, al 2008, El Incidente.

Trailer prometedor, impactant i engrescador.

Pel·lícula buida, sense sentit, gratuïta i prepotent.

No us escric res sobre aquesta ja que us esgarraria el final, que ja us avanço arriba al cap de mitja hora des que s'apaguen les llums. A partir d'aquell moment, voltes, voltes i més voltes, totes elles previsibles, avorrides i, sens dubte, excessives.

En sortir del cinema, no vaig poder evitar pensar en el Medem i la seva darrera 'obra' Caòtica Ana. No em veig amb cor de criticar aquest home que és per mi EL DIRECTOR, però està clar que no es mereix alavances per aquest film.

En fi, suposo que podria haver estat pitjtor, amb la sisena o setena de Saw, amb una segona part de El Orfanato, o amb una nova de la Coixet...

Ah, que de la Coixet si que n'hi ha hagut una? D'aquesta me n'he lliurat!

diumenge

I aquí continua plovent.

Sort que ens resguarda el càlid edifici de la biblioteca...




Aquest és el Ramonet, un encantador personatget, creat per un gran artista, que analitza a la seva manera la vida que ens envolta.



Podeu veure les tires de les quals és protagonista clicant a la secció de Les Històries del Ramonet.

Mínorica

Ja arriba l'estiu.

Arriba sense sol, sense calor, sense aigua, sense temps lliure, sense forces, sense diners...

Però amb uns passatges al paradís.



Aquest cop al final del túnel no hi ha una llum, hi ha una illa, LA ILLA.

In a melancholy town where we never smile

Aquí la banda sonora d'aquest matí de dilluns.

Gorillaz.

Música electrònica i programació. És el que hi ha.

Mireu-vos aquesta web, radioblogclub.com. Música online, està molt bé.

Programar no és maco

Avui no hi ha estètica, la imatge és tan crua i avorrida com la realitat.


Com no havia de penjar això, si ha de ser la meva millor obra d'art...

Que arribi el 12 de juny siusplau!

Moments

La felicitat no és un sentiment permanent, que es manté al llarg del temps, sinó un instant.

Quan sumes molts d'aquests instants, ets feliç.

Sembla senzill, però no ho és.

A risc de plasmar un tòpic, la vida és injusta. Per alguns més injusta que per a uns altres. Així va.

Per això valorem la felicitat, i per això, quan trobes alguna cosa que t'aporta sovint aquests instants feliços, es nota.



Ja tinc un motiu més per anar sumant instants, GRÀCIES.

Anyone Else But You

Els llibres, com que mai han estat de moda (si no tenim en compte al pesat d'el Harry Potter), es continuen venent a les botigues i ningú fa apologia de la seva descàrrega a internet. No et converteixes en un 'bicho raro' per comprar-ne un, sinó per llegir-lo.

En canvi, avui dia, com que el més habitual és descarregar de la xarxa la música i el cinema (també jo ho faig), comprar cultura original és, per a molts, inútil o com a mínim una tonteria.

Per mi no, i no m'avergonyeixo de dir que sóc bastant consumista en aquest aspecte.

La darrera de les meves adquisicions? La banda sonora d'una pel·lícula de la que ja he parlat; JUNO.

M'encanta aquesta cançó, la original és de The Moldy Peaches, també molt bona, però després de veure el film, em quedo amb aquesta versió dels protagonistes de la mateixa.