un cafè més i prou!

<<Es diu cafè de la beguda que s’obté per infusió a partir dels fruits i llavors del cafeto (coffea), que conté una substància estimulant anomenada cafeïna. Per extensió, també designa el lloc de consum del mateix.>>

cafè amb llet...

imprescindible per començar el dia, per aguantar despert, per preparar l'examen, pels 10 minuts de descans, per continuar estudiant, per acompanyar el cigarro dels qui fumen i el fred dels qui no fumem, per potenciar els nervis, per calmar-los, per 'no pensa-hi', per una hora donant-hi voltes, per aguantar les SiS injustícies, per criticar, per fer amics, per riure, per plorar (aquesta setmana ja prou), per quan tot va bé, per quan sembla que tot surt del revés, per acabar...

I encara ens preguntem què fariem sense internet?

I sense cafè?

Dos errors

Decidir veure una pel·lícula la tarda abans d'un examen de programació és el primer dels errors.

El segon ha estat, avui, la tria de la peli.

Teníem dues opcions, i finalment ens hem decantat per Last Days.

ERROR!

Se suposa que aquesta pel·lícula tracta els últims dies de la vida del cantant de Nirvana, però en raliltat no és més que un seguit de converses i escenes inconnexes, uns plans macos però sense sentit, i les pasejades amunt i avall d'un Kurt que s'acosta més al deficient mental que a una altra cosa...

M'he avorrit com no ho feia des d'una altra pel·lícula, aquell cop era de casa nostra i dirigida per la Coixet... això si, en aquella hi havia un ànec.

La màquina

En Dann Dune parla als seus alumnes sobre una 'màquina' que oprimeix la societat a la molt recomanable pel·lícula Half Nelson.

Quan després els demana exemples d'aquesta màquina, la paraula que escoltem de la boca d'una nena de 15 anys és presó.

Avui la meva màquina ha estat la Universitat.

És curiós que en tantes ocasions a la vida ens sentim oprimits pel que se suposa ens ha de proporcionar la llibertat..

No crec que quatre línies de diccionari puguin definir mai cap d'aquestes dues paraules.

...

Estrenar blog

Aquesta primera entrada havia de ser només per acabar de definir el disseny del blog, però ja que hi som, un parell de fragments del llibre que inspira la meva firma, Siddhartha, de Herman Hesse:

"Pero no me hagas seguir hablando de esto. Las palabras son nocivas para el sentido secreto de las cosas; todo cambia ligeramente cuando lo expresamos, nos parece un poco deformado, un poco necio...; sí, y esto también es muy bueno y me agrada mucho: también estoy de acuerdo en que lo que constituye el tesoro y la sabiduría de un ser humano ha de sonar siempre un poco necio a oídos de otros..."

"¿No era acaso el tiempo la sustancia de todo sufrimiento? No era el tiempo la causa misma de todo temor y toda tortura? No se suprimiría acaso todo el mal, toda la hostilidad del mundo en cuanto el tiempo fuera superado, en cuanto se aboliera la idea de tiempo?..."

...