Tot i que m'agradaria, el títol és un pel enganyós i no vol dir exactament el que sembla.
No m'he estat 20 anys vivint a París ni penso que mai ho faci.
El que diu en aquella frase fa referència a dos fets destacats que he viscut fa poc temps: he viatjat a París per primer cop, i he fet 20 anys també per primer cop (dubto que es repeteixi).
Que aquest post tracti sobre aquests dos temes es deu únicament a que tots dos van coindidir en el temps, i els van fer, per a mi, un tant especials.
No en tinc imatges, però el dia del meu aniversari vaig gaudir d'una de les vistes que penso més em quedaran dins, no només per la bellesa de l'estampa, sinó per la sensació que vaig sentir.
Veure parís des del Sacre Coeur, al peu d'unes immenses escales on un bon grapat de gent cantava, em va fer sentir molt i molt petita. Allò em va produir un buit dins que, lluny de ser molest, era agradable, em va encantar.
No m'agraden aquest tipus d'actualitzacions, però recordar el regal d'aniversari més maco que ningú m'ha fet ho valia.
Gràcies
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Que vols que et digui.. et mereixes això i molt més, ets una crack. Jo també m'ho he passat genial aquests dies.. Les imatges al meu blog.. i al teu :P
TESTIMO
Hola Judith,
He arribat al teu bloc per casualitat, no en sabia que tenies un. Així que aprofito per saludar-te i convidar-te a passejar pel meu.
http://djfarruquito.blogspot.es/
Ptns.
Publica un comentari a l'entrada