útlima nit a la tetería verde, la que ha estat casa meva durant gairebé 1 any.
nits de farra, de tele, de sofà, de sing star (dani nunca me ganarás, solo a idiota), de wii, de gnochis o com s'escrigui, de pizzes, de riures, de no dormir pel budha, de sms de veïnes, de nevera buida, de guais, de mals rotllos, DE TOT.
i aquí s'acaba. la veritat és que ha estat una bonica forma d'independitzar-me.
però aquí s'acaba, i com diu aquesta cançó que em té enamorada des de fa molts anys, mai pots marxar sense perdre un tros de la teva joventut, i suposo que anar a viure a un duplex amb la teva parella i el teu gos vol dir que t'estàs fent gran...
però als 20 anys no tinc dret a traumes, per tant m'esperaré als 30 o el 40 que diuen que són bastant fotuts per poder escriure un post nostàlgic.
aquesta nit toca una entrada de canvi, però de bon canvi, de somriures, d'il·lusió, d'amor, de compartir...
tonight, so bright tonight
foto: la paret de la música de la tetería verde, que actualment està buida i demà estarà de nou blanca...
