Et canviarà la vida

Guió, direcció i interpretació del Zach Braff.

Espontanietat de l'actriu amb majúscules Natalie Portman.

Música de luxe, amb recomanació inclosa al guió de la pel·lícula (Mai has escoltat The Shins? Et caniaran la vida).

Amor creíble i real, quotidià i extravagant, fets inversemblants dins el dia a dia, com a la realitat.

Gust pel detall, estètica impecable i dolça, riure, nostàlgia i bon rotllo.


Cal alguna cosa més per a poder afirmar que aquesta és una bona pel·lícula?

Blanc negre i vermell

Veient aquest cartell ja ens adonem que el que anuncia és pur Burton.


Veient la pel·lícula ens queda del tot clar.

A un cinema al Boulevard de Clichy al barri més emblemàtic de París, vam gaudir d'un musical, que no s'havia estrenat encara aquí, gens típic i encara menys tòpic.

Com sempre que seiem a veure una obra Burton, estètica al màxim i sang maca, molt maca.

Banda sonora de luxe, actors immillorables (ell mai falla), i un record de viatge molt millor que una torre Eiffel de ferro on es pugui llegir IYPARÍS...

Queixar-se

La qüestió és queixar-se.

Una frase buida i comodí, que ara per ara veig real i palpable.


Queixar-nos és el que ens mou a fer les coses;

estudiar per queixar-nos,
treballar per queixar-nos,
esforçar-nos per quixar-nos,
cansar-nos per queixar-nos,
tenir parella per queixar-nos,
amics per queixar-nos,
pares per queixar-nos,
fills per queixar-nos...

Queixar-se de no fer res és potser massa egoista, però la veritat, són tants anys queixant-me de totes les coses que havia de fer, que no m'acabo d'acostumar a queixar-me del contrari.